LA CASA DELS CORS TRENCATS DE BERNARD SHAW
A LA SALA GRAN DEL TNC, DEL 9 DE MAIG AL 21 DE JUNY DE 2009
Amb Sílvia Bel, Pep Cruz, Carme Elias, Abel Folk, Carme Fortuny, Pep Anton Muñoz, Santi Ricart, Carles Sales, Artur Trias i Anna Ycobalzeta
La casa dels cors trencats és una de les grans obres de Bernard Shaw. Situada en una casa que funciona com a metàfora d’un vaixell i protagonitzada per aristòcrates ridículs, pretendents excèntrics i dones iconoclastes que desafien la hipocresia moral i les convencions socials de l’època, l’autor irlandès pinta un fresc magnífic de relacions impossibles en un món a la deriva marcat pel conflicte bèl·lic.
Shaw té l’honor de ser l’única persona que ha rebut el premi Nobel de literatura, l’any 1925, i que ha guanyat un Oscar (l’any 1938, al millor guió adaptat per Pygmalion). La seva dramatúrgia, caracteritzada per una ironia punyent, es tradueix en jocs de paraules enginyosos i en una pirotècnia teatral infal·lible. De tot això, La casa dels cors trencats n’és una bona mostra.
Josep Maria Mestres, que ja va dirigir amb èxit El ventall de Lady Windermere d’Oscar Wilde, torna a dirigir a la Sala Gran una comèdia incisiva i amb un regust àcid. Una obra que, gairebé noranta anys després de la seva publicació, encara ens ofereix una crítica vigent al cinisme i a la desafecció de la nostra societat. Potser resulta que, al cap i a la fi, no han canviat tantes coses.
A LA SALA GRAN DEL TNC, DEL 9 DE MAIG AL 21 DE JUNY DE 2009
Amb Sílvia Bel, Pep Cruz, Carme Elias, Abel Folk, Carme Fortuny, Pep Anton Muñoz, Santi Ricart, Carles Sales, Artur Trias i Anna YcobalzetaLa casa dels cors trencats és una de les grans obres de Bernard Shaw. Situada en una casa que funciona com a metàfora d’un vaixell i protagonitzada per aristòcrates ridículs, pretendents excèntrics i dones iconoclastes que desafien la hipocresia moral i les convencions socials de l’època, l’autor irlandès pinta un fresc magnífic de relacions impossibles en un món a la deriva marcat pel conflicte bèl·lic.
Shaw té l’honor de ser l’única persona que ha rebut el premi Nobel de literatura, l’any 1925, i que ha guanyat un Oscar (l’any 1938, al millor guió adaptat per Pygmalion). La seva dramatúrgia, caracteritzada per una ironia punyent, es tradueix en jocs de paraules enginyosos i en una pirotècnia teatral infal·lible. De tot això, La casa dels cors trencats n’és una bona mostra.
Josep Maria Mestres, que ja va dirigir amb èxit El ventall de Lady Windermere d’Oscar Wilde, torna a dirigir a la Sala Gran una comèdia incisiva i amb un regust àcid. Una obra que, gairebé noranta anys després de la seva publicació, encara ens ofereix una crítica vigent al cinisme i a la desafecció de la nostra societat. Potser resulta que, al cap i a la fi, no han canviat tantes coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada